Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

martes, 27 de marzo de 2012

Vaga 29M

DAVANT LA VAGA DEL 29M

Les Feministes Indignades manifestem el nostre suport a la vaga del 29M i apostem per a que aquesta sigui la continuació d’un procés de conflictivitat social. Lamentem la situació actual, en la que depenem de la convocatòria d’uns sindicats majoritaris, que després no dubten a asseure’s a firmar qualssevol retallada en drets laborals que el govern i empresaris posen per davant.
Lamentem també que en el disseny d’aquesta jornada de vaga moltes de nosaltres ens quedem fora de la majoria de cridats a l’acció:  nosaltres precàries, excluïdes, cuidadores, aturades...

Nosaltres que mai hem vist un conveni ni sabem qui és aquest senyor anomenat patronal, que gairebé no tenim dret a vaga per les característiques de la nostra feina precària i reproductiva: l’aïllament, la dependència econòmica, la carència de garanties, els riscos de represàlies, de renovació de contracte o de pèrdua del lloc de treball...

Nosaltres que no hem aconseguit entrar en aquest món “ideal” del treball assalariat amb sou fixe a final de mes, que veiem com els nostres cossos, els nostres coneixements i les nostres experiències no tenen valor allà dins, i que caiem en les dinàmiques d’autocensurar-nos, modificarnos, devaluar-nos per no haver aconseguit arribar a aquesta normalitat de clase mitja, recordem que la millor resposta al capitalisme és la col·lectiva, el suport mutu, la construcció d’alternatives feministes.

Per això creiem en la necessitat d’una vaga general, d’una jornada de lluita unitària que ens ajudi a visibilitzar el que ja fa temps que venim dient des de diferents espais feministes: la lògica de la acumulació del capital és incompatible amb la lògica de la sostenibilitat de la vida en condicions dignes.

Aquest enèsima “reforma laboral” suposa un atac gravíssim, un altre més, a les condicions de vida de la població en general i de les dones en particular. Un pas més en el descarat posicionament de l’Estat a favor dels interessos de banquers i empresaris i en contra dels nostres. Un pas més que ve acompanyat dels donats ja per destruir lo públic: les retallades a la sanitat, educació, sistema de pensions i atenció a la dependència (una llei més simbòlica que real), la clara deixadesa de les responsabilitats de l’Estat per proporcionar recursos per la vida.

Les dones, en el seu moment, ens incorporàrem al mercat laboral amb intenció de quedar-nos, superant moltes oposicions. Però ho vam fer en clara situació de desigualtat, marcada per una altíssima precarietat a l’entrada, durant i a la sortida de la vida laboral, pels baixos sous i una taxa d’atur sempre superior a la dels homes. I és que, des de sempre, el mercat laboral ha sigut dissenyat per complir amb el model patriarcal d’home proveïdor que guanya al pa i de dona mestressa de casa que aporta amb el seu treball a temps parcial. Totes les lleis i reformes laborals que hem viscut reforcen aquest model i a més a més de nou assistim a un discurs que ens senyala el camí de tornada a la casa.

A les dones se’ns assigna socialment la responsabilitat dels treballs domèstics, de reproducció social i de cures. Nosaltres diem que aquests treballs invisibilitzats, no reconeguts, i no pagats (i que no haurien d’estar sotmesos a les lleis del mercat) són els més importants, perquè són els què mantenen les vides vulnerables de totes les persones. La seva importància és tal, que és entorn a ells que s’hauria d’organitzar la nostra societat : els horaris, les ciutats…

Compatibilitzar aquest treballs amb la ocupació fora de casa ens suposa recórrer a les xarxes d’ajuda femenina: les nostres mares, avies, filles... quan no a la contractació d’altres dones, normalment migrades i mal pagades, que a la vegada deixen els seus fills i filles a càrrec d’altres dones.

Hem de dir ben alt que els treballs de reproducció no són únicament responsabilitat nostres, han de ser compartits, i nosaltres volem poder triar. El mercat laboral és inhumà, incompatible amb la cura de la vida. Per nosaltres una manera molt més intel·ligent de reformar-lo seria reduir la jornada  laboral de totes i tots i repartir totes les feines.

Com a feministes no volem que l’exclusió i les desigualtats socials siguin la norma, ens rebel·lem contra això i per això us cridem a totes per a que, des d’on estigueu, us sumeu a aquesta vaga. Des del treball assalariat, si el teniu, des de casa fent vaga de cures i traient els davantals al carrer; com a consumidores, fent vaga de consum, no facis la compra, no posis la rentadora, ni la tele, no agafis el transport públic, no portis els nens a l’escola, canvia la visita del metge.

Volem:
Una vaga d’ulls, de mans i de petons
Una vaga on respirar no sigui permès
una vaga a on neixi el silenci
per escoltar els passos del tirà que se’n va.
Gioconda Belli


Convocatòria  FemBloc MANIFESTACIÓ 29M

18h.Plaça Catalunya (espai de Feministes Indignades, darrera la cuina)



 Barcelona, 23 de març de 2012-

Feministes Indignades


ANTE LA VAGA DEL 29M

Las Feministes Indignades manifestamos nuestro apoyo a la huelga del 29M y apostamos porque este sea la continuación de un proceso de conflictividad social. Lamentamos la situación actual, en la que dependemos de la convocatoria de unos sindicatos mayoritarios, que luego no dudan en sentarse a firmar cualquier recorte en derechos laborales que el gobierno y los empresarios le pongan por delante. Lamentamos también que en el diseño de esta jornada de huelga muchas de nosotras nos quedemos fuera de la mayoría de llamados a la acción: nosotras precarias, excluidas, cuidadoras, desempleadas...

Nosotras que nunca hemos visto un convenio ni sabemos quién es ese señor llamado patronal, que casi no tenemos derecho a huelga por las características de nuestro trabajo precario y reproductivo: el aislamiento, la dependencia económica, la carencia de garantías, los riesgos de represalias, de renovación de contrato o de pérdida del trabajo...

Nosotras que no hemos conseguido entrar en ese mundo “ideal” del trabajo asalariado con sueldo fijo a fin de mes, que vemos como nuestros cuerpos, nuestros conocimientos y nuestras experiencias no tienen valor ahí dentro, y que caemos en las dinámicas de autocensurarnos, modificarnos, devaluarnos por no haber conseguido llegar a esa normalidad de clase media, recordamos que la mejor respuesta al capìtalismo es la colectiva, el apoyo mutuo, la construcción de alternativas feministas.

Por eso creemos en la necesidad de una huelga general, de una jornada de lucha unitaria que nos ayude a visibilizar lo que desde hace ya tiempo venimos diciendo desde distintos espacios feministas: la lógica de la acumulación del capital es incompatible con la lógica de la sostenibilidad de la vida en condiciones dignas.

Esta enésima “reforma laboral” supone un ataque gravísimo, otro más, a las condiciones de vida de la población en general y de las mujeres en particular. Un paso más en el descarado posicionamiento del Estado a favor de los intereses de banqueros y empresarios y en contra de los nuestros. Un paso más que viene a acompañar a los dados para destruir lo público: los recortes en sanidad, educación, sistema de pensiones y atención a la dependencia, (una ley más simbólica que real), en clara dejación de las responsabilidades del Estado para proporcionar recursos para la vida.

Las mujeres, en su momento, nos incorporamos al mercado laboral con intención de quedarnos, superando muchas oposiciones. Pero lo hicimos en clara situación de desigualdad, marcada por una altísima precariedad a la entrada, durante y a la salida de la vida laboral, por los bajos salarios y una tasa de paro siempre superior a la de los hombres. Y es que, desde siempre, el mercado laboral ha sido diseñado para cumplir con el modelo patriarcal de hombre proveedor que gana el pan y de mujer ama de casa que aporta con su trabajo a tiempo parcial. Todas las leyes y reformas laborales que hemos vivido refuerzan este modelo y además de nuevo asistimos a un discurso conservador que nos señala el camino de vuelta hacia la casa.

A las mujeres se nos asigna socialmente la responsabilidad de los trabajos domésticos, de reproducción social y de cuidados. Nosotras decimos que estos trabajos invisibilizados, no reconocidos y no pagados (y que no deberían estar sometidos a las leyes del mercado) son los más importante, porque son los que mantienen las vidas vulnerables de todas las personas. Su importancia es tal, que es en torno a ellos que debería organizarse nuestra sociedad: los horarios, las ciudades…

Compatibilizar estos trabajos con el empleo nos supone recurrir a las redes de ayuda femenina: nuestras madres, abuelas, hijas mayores... cuando no a la contratación de otras mujeres, normalmente migradas y mal pagadas, que a su vez dejan a sus hijos e hijas a cargo de otras mujeres.

Tenemos que decir bien alto que los trabajos de reproducción nos son únicamente responsabilidad nuestra, deben ser compartidos, y nosotras queremos poder elegir. El mercado laboral es inhumano, incompatible con el cuidado de la vida. Para nosotras una manera mucho más inteligente de reformarlo sería reducir la jornada laboral de todos y todas y repartir todos los trabajos.

Como feministas no queremos que la exclusión y las desigualdades sociales sean la norma, nos rebelamos contra ello y por eso os llamamos a todas para que desde donde estéis os suméis a esta huelga, desde el trabajo asalariado, si lo tenéis, desde la casa haciendo huelga de cuidados y sacando los mandiles a la calle; como consumidoras, haciendo huelga de consumo, no hagas la compra, no pongas la lavadora, ni la tele,
no cojas el transporte público, no lleves a los niños al cole, cambia la visita del médico.

Queremos:
Una huelga de ojos, de manos y de besos.
 Una huelga donde respirar no sea permitido,
 una huelga donde nazca el silencio
 para oír los pasos del tirano que se marcha.
(Gioconda Belli)

MANIFESTACIÓ 29M
Convocatoria FemBloc 18h Plaça Catalunya (espai de Feministes Indignades, darrera la cuina) pondremos enlace con el mapa ded acampada bcn


Barcelona, 23 de marzo de 2012-

Feministes Indignades



No hay comentarios:

Publicar un comentario